Cada quatre anys, l'Advocacia es dóna cita als seus congressos nacionals per prendre distància de l'exercici quotidià al sistema de Justícia, obtenir una foto fixa del funcionament de l'estat de dret al nostre país i projectar el paper que correspon als professionals i el que han de jugar les institucions col·legials. El conjunt del període congressual, que conclou amb les tres jornades en què es materialitza la gran trobada presencial, entre els dies 3 i 5 de maig, arrenca mesos abans, amb l'elaboració de les ponències reflexives que serveixen de base per a la deliberació, enviament de propostes i la recerca del consens que es materialitzarà finalment a les conclusions. Aquest treball haurà d'oferir amplis acords sobre on camina l'advocacia, la ruta del qual ve determinada per les quatre ponències que formen els eixos del congrés.
La Constitució Espanyola consagra el dret a la tutela judicial efectiva i el vincula de manera indissoluble al dret fonamental de defensa, que requereix lassistència per un advocat. El fonament de la defensa rau en la necessitat assegurar la plena igualtat d'armes i la vigència efectiva del principi de contradicció. Assegurar aquest dret transcendeix la mera tutela de l'interès de part per constituir una exigència estructural del procés que només pot exercir l'Advocacia. Reforçar i garantir aquest exercici passa necessàriament per una Llei Orgànica del Dret de Defensa, que forma part del pla normatiu del Govern per a aquest any 2023. S'hi haurien de reflectir instruments essencials en aquest exercici com el secret professional i una empara col·legial més eficaç en la defensa dels advocats. El ple exercici del Dret de Defensa no s'entén sense la Justícia Gratuïta, la normativa del qual ha quedat plenament depassada per la realitat i, per tant, necessita una posada al dia urgent.
L'ordenació i la deontologia de la professió són dues de les funcions públiques bàsiques encomanades als Col·legis de l'Advocacia pel legislador. La disciplina professional ha de revisar-se amb regularitat per adaptar-se a les creixents exigències de la ciutadania, alineant-se de forma dinàmica als millors estàndards de regulació professional a la Unió Europea. Aquesta disciplina s'ha bolcat en excés en el procés judicial, i ha deixat de banda la major part de la feina dels professionals, que és la que es desenvolupa lluny i al marge dels jutjats. Els qui reclamem el compliment de la llei i els procediments hem de dotar-nos de vies clares per a la instrucció d'expedients, per a la seva resolució i, si escau, presentació de recursos, així com per a la seva permanent avaluació. A les normes establertes fins ara caldrà incorporar les que ens arriben amb noves realitats com ara la deontologia del secret professional digital.
L'exercici de l'Advocacia està subjecte a una transformació contínua. La globalització de la prestació de serveis legals, la creixent especialització en la pràctica jurídica, l'augment de la pràctica multidisciplinària, l'ús intensiu de tecnologia i l'aposta de grans empreses i start-ups per nous models de negoci disruptius produiran de mica en mica canvis significatius en lexercici de la professió. L'entrada de capital al sector de serveis legals, així com els nous emprenedors propicien la irrupció potent d'un sector de negoci orientat a crear solucions de consum massiu a través de plataformes d'assessorament i defensa legal. El desenvolupament progressiu de normes i institucions regulatòries en aquesta matèria és fonamental. Preocupa especialment l'exercici de les funcions pròpies de l'advocacia per persones que no tenen els coneixements i l'habilitació imprescindible per a la prestació d'aquest servei, i contra els qui l'advocacia institucional està inerme per ser persones alienes de les institucions col·legials pròpies.
El legislador ha reforçat la garantia constitucional dassistència lletrada sumant a la formació reglada i la col·legiació una prova daccés estatal de caràcter selectiu. Això fa palesa la singularitat de la professió d'advocat. La creixent complexitat i especialització de la societat incideix en l'exercici de qualsevol professió, promovent progressivament una qualificació més gran en tots els sectors. No obstant això, fins ara no existeix un sistema que reconegui especialitats en l'exercici de l'advocacia. I encara menys que estableixi aquestes especialitats com a garantia per a la defensa efectiva dels drets de la ciutadania. El nou Estatut General les contempla, però cal establir com se'n configura l'acreditació i com se n'ordena la utilització. Tots aquests aspectes són clau a l'hora de fer publicitat dels serveis legals. I plantegen l'interrogant sobre quina especialització s'hauria de requerir per a l'exercici de certes activitats com algunes de les que s'exerceixen al torn d'ofici. A l'horitzó cal establir com es materialitza l'obligació legal de rebre formació contínua per garantir un exercici professional de la màxima qualitat.
09:30 Especialitats i formació legal contínua
11:00 PAUSA CAFÈ
12:15 PLENÀRIA - Miquel Roca
13:00 Especialitats i formació legal contínua
14:30 DINAR TREBALL
16:00 Especialitats i formació legal contínua
09:30 Avanços i desafiaments de la regulació deontològica
13:00 Avanços i desafiaments de la regulació deontològica
16:00 Avanços i desafiaments de la regulació deontològica
09:30 Defensa de drets i llibertats avui
11:15 PLENÀRIA - "Mapa Legaltech a Espanya, el present i futur de l'advocacia". Projecte de Fundació Mutualitat Advocacia i Fundació PwC
12:00 PAUSA CAFÈ
12:45 Defensa de drets i llibertats avui
14:30 DINAR TREBALL
16:00 PLENÀRIA
17:00 DELIBERACIONS
21:00 CENA CLAUSURA
09:30 Intermediació i nous models de negoci
12:45 Intermediació i nous models de negoci
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisici elit, sed eiusmod tempor incidunt ut labore et dolore magna aliqua